Jafre

Fotografies de Martina Escribano les quals il·lustren l’aportació que hi ha a continuació

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una resposta a Jafre

  1. Martina Escribano Martí ha dit:

    A Jafra hi arribem el dia 21 d’abril cap a les 12 del migdia juntament amb tot el grup de companys i companyes que enguany hem fet el “Tastets de territori”, i desprès de fer una curta però interessant visita pel Monestir Budista. Allà el paisatge és espectacular i em sobta no haver-hi estat mai. Algú explica:
    Jafra o Jafre segons les grafies, és una antiga població, actualment abandonada, situada al Parc Natural del Garraf, al terme municipal d’Olivella. En un alt de 189 m. s’hi conserven les restes de la casa del baró de Jafra, la dels masovers, i l’església de Santa Maria de Jafra i la seva rectoria (el rector de Jafra ja és mencionat l’any 1305).
    El lloc apareix documentat ja des del 1139. Al 1143 Ramon Guillem dóna el logo de Jafre al seu fill Pere i al 1332 ja s’anomena un “Castell de Jafre”. En una població del segle XIV es recull una única vivenda i el 1413 indica que l’església de Santa Maria ja no te raó de ser perquè al poble no hi queda ningú amb vida. El 21 d’agost de 1432 s’estableix la unió perpètua de l’església de Jafra amb la de San Félix d’ Olivella: actualment, la parròquia d’ Olivella porta el nom de “Sant Pere i Sant Fèlix d’Olivella i Jafra “.
    Al segle XVII, els barons de Jafra decideixen donar un nou impuls al poble i anomenen un alcalde (Francesc Mercer, l’any 1683) i es restaura l’església, dedicada a Santa Maria (1688). Al 1819 Jafra perd el darrer alcalde i s’incorpora definitivament al poble d’Olivella, segurament degut als vincles parroquials anomenats abans. El progressiu cultiu de la vinya a partir de la repoblació citada del segle XVII fa que els habitants també incrementin: 83 habitants el 1820. L’any 1850 es restaura novament l’església. La fil•loxera (1879-1880), però, causarà el progressiu abandonament de les terres. Jafre encara tenia 19 habitants l’any 1960. El poble havia tingut varies masies en el seu terme. Moltes deshabitades en el present, com els Masets de Jafre, i d’altres encara amb vida, com el Mas Mercer, la Fassina, on se situa l’entitat “Jafra Natura” dedicada a la difusió del coneixement del Parc Natural del Garraf “i la Plana Novella, actualment amb un monestir budista. La riera de Jafra és afluent de la riera de Begues (riera de Ribes en el seu tram final).
    Em captiva la història i busco més informació, això sí, em canso de fer fotos pels petits racons de la “vila”.
    Les llegendes actuals que s’expliquen en les masies del Parc del Garraf diuen que és cert que les seves vinyes van patir la fil•loxera, com d’altres vinyes d’altres pobles de l’entorn. També es diu que durant la època de la Guerra Civil va haver-hi la presència dels maquis vivint a les coves subterrànies que existeixen en l’actualitat en aquesta zona i que per causes de la guerra va començar la despoblació dels joves que buscaven un futur millor a Sitges. Però no tot és dolent a Jafra, allà es diu que s’hi cultivaven els millors cigrons de la zona per manca d’aigua, pel clima o senzillament per l’encert d’algun pagès que va apostar per la seva plantació.
    Definitivament una història genial, un dia perfecte i em quedo amb les ganes de tornar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s