Puigmoltó

De la fundació de Ribes i Puigmoltó.

Etimològicament, Puigmoltó ve del llatí vulgar “Podium multum” que vol dir Puig Allargat, i els seus orígens daten del segle X.

Ja en època romana es té constància d’edificacions al terme de Ribes i concretament del castell del Bell-Lloch (l’actual ermita de Sant Pau).

Els primers pobladors de Ribes i Puigmoltó, desprès de la invasió d’Almansur quan va quedar el territori totalment despoblat, daten de l’any 937-960, en temps del bisbe Guilara, conqueridor de les terres de Ribes, i dels 50 nous pobladors, tots eren catalans menys 2 que eren provençals, un era en Pere del Carç a qui se li cedí la hisenda i una masia amb el pou del Carç) i l’altre en Ramon d’Acharra (de la masia de carro). Dels catalans en consta en Joan Puig a qui se li cedí la hisenda de Puigmoltó. Aquest aixecà la masia coneguda com Can Pufort (contracció de Puig fortificat).

La formació i creixement del Mas o Caserio del Carç tal com el coneixem avui dia, format per diverses vivendes, cellers i altre són probablement del segle XIII, època en que estan documentats Pere i Muntaner del Carç. Durant el segle XV va pertànyer a la família Company i, al segle següent, passà per matrimoni als Almirall, cognom que es va mantenir fins el segle XX. La masia és un agrupament de diversos cossos, entre els quals destaca una torre de defensa quadrada i emmerletada, i una capella dedicada a Sant Jaume, del segle XVII. Actualment és propietat de la família Rabassa.

A l’edat mitjana, el Mas Puig o Can Pufort, al igual que el Mas del Carç, pagaven una contribució considerada per l’època com de casa bona, i consistia en una quartera de blat i una de forment, un parell de capons i una truja.

A l’any 1333, a petició del senyor de Ribes Bereng Galzeran, Puigmoltó obtingué la carta de poblament de mans del rei Alfons el Benigne, el qual redacta el document que diu:

“Tenint en conte que vos, Bereng Galcerandus, heu disposat que hi hagi dos llocs al terme del Castell de Ribes, on s’edifiquin dues poblacions en que visquin reunits els seus habitants, a saber, l’un anomenat Puigmoltó, i l’altre anomenat Llop Sanç”.

Tant Llop Sanç com Puigmoltó eren dues masies de categoria al terme del castell de Ribes, i molt probablement els seus propietaris van venir de la repoblació desprès de la conquesta del Castell, a les ordres del Bisbe Guilara.

La casa dels Llop Sanç va ser antigament l’ajuntament o casa del terme, situada a Sota Ribes. La família Sanç era molt influïen al Penedès. Un dels seus avantpassats apareix al testament de la filla del Compte Borrell II de Barcelona a l’any 1039.

Les dues poblacions que s’havien de fundar s’havien de dir vila de Ribes i vila de Puigmoltó. La vila de Puigmoltó s’estén d’orient a ponent des de l’olivar d’en Ponç Muntaner al costat de Can Macià fins al Pedruell (per sota la serra del Carç a tocar amb el subfeudatari de Vilarroja-Miralpeix, el que seria actualment la carretera de Sitges a Vilanova) i de sur a nord des de la finca del Mas del Carç fins a sota Can Vidal.

D’aquest decret d’Alfons el Benigne se’n destaquen tres punts:

1º Les exempcions i privilegis concedits als futurs habitants de Puigmoltó, i s’expliquen pels grans riscos que corrien els habitants de la comarca per ser frontera amb els musulmans.

2º Recalcar el Pou del Carç al fixar els límits de Puigmoltó. La línea divisòria ha de passar just pel pou, i així el pou quedava dins el control del senyor feudal d’Olèrdola.

3º Cita explícitament la no existència de cap càrrega ni dret feudal per part de l’església de Ribes.

Les primeres cases s’orientaren, sense cap mena d’ordre, cap a mar, edificat durant la primera meitat del segle XIV i s’obrí un carrer principal de cases orientat de nord a sud.

Entre els fets més destacats i que han marcat la història recent de Puigmoltó, és la portada de llum i telèfon al poble, que es produir l’any 1957.

El tancament de l’escola unitària mixte a finals dels anys 80 i que havia acollit des de els anys 30 els nens i nenes de5 a14 anys provinents de Puigmoltó, i rodalies com ara el Carç, la urbanització dels Cars, la Mata, els Cucons, Can Xoriguera, Can Mironet, Can Fontanals, el Mur,la Fassina, etc, i que va arribar a contar amb una quarantena d’alumnes.

Durant els anys 50 i 60 un gran nombre d’immigrants provinents de Murcia van viure de lloguer en cases del nucli. D’altres van acabar comprant les cases i establint-se aquí definitivament. Avui dia, el cognom Puig s’ha mantingut a Puigmoltó, i aquestes famílies són descendents de l’antic Mas Puig.

Actualment Puigmoltó no disposa de cap botiga, però fins a mitjans dels anys 40 i van conviure 2 botigues, i fins a finals dels 80 va estar oberta la petita botiga de queviures a la plaça del poble a “Can Jepet del Clot” i també a Can Pere del Carç s’hi venia el pa.

També aquest anys es produeixen millores importantíssimes per el poble, com ara la connexió de la xarxa de clavagueram, l’asfaltat dels carrers i de les voreres, i el nou accés per els vehicles per l’entrada actual.

També en aquesta època la majoria de les cases i façanes es van reformant, millorant de forma considerable l’aspecte i imatge general del poble.

Darrerament les millores en el poble han consistit en l’arranjament de l’antiga escola per convertir-la en local social, la millora i ampliació de l’enllumenat públic, i la construcció del carril bici que converteix el tram entre Ribes i Puigmoltó en un passeig.

La festa major és un dels actes culturals i associatius més importants i que més dona a conèixer a Puigmoltó. Es celebra en honor a Sant Jaume, durant el cap de setmana més proper al 25 de juliol. Ens consta documentació d’aquesta celebració des de començaments del segle passat, i aquesta va deixar de celebrar-se entre el 1936 degut al inici de la guerra civil i es va recuperar novament el 1978.

Són típics el campionat de truc, el cercavila de dissabte tarda, el ball de dissabte nit i la missa que se celebra a l’ermita privada del Carç, on fins a finals dels 80 s’hi celebrava missa cada diumenge.

En l’actualitat compta amb 141 habitants i la majoria hi viu durant tot l’any i compta entre els seus il·lustres habitants amb la CèliaMartíi Rossell, entussisata participant dels Tastets de Territori.

Informació elaborada pel Teo, el marit de la Cèlia (MOLTES GRÀCIES!)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s