Cal Zidro

Una resposta a Cal Zidro

  1. Mª Teresa Mateo ha dit:

    CAN SIDRO.

    Comprèn una àmplia extensió de terreny que està format, sobretot, per bosc. Els pertanyen unes vint-i-sis hectàrees, i unes dues són de vinya. El mas no ha estat mai en possessió agrícola, tot i que, com en moltes cases, durant una època elaborava el seu propi vi.
    La masia la formen un edifici principal i l’antiga casa dels masovers i totes dues es troben juntes. En destaca una torre central de forma quadrada, que s’´lça esblanquïda i que es veu de lluny a mida que t’hi atanses.
    El nom de la masi de Can Sidro, provinent de Isidre que podria tindre relació amb Isidre Carbonell, que es coneix que va viure-hi cap al segle XVIII.
    La primera referència documental que se’n té es correspon amb el nomenclàtor del l’any 1860 i h ha pocs coneiexements que n’expliquin el seu origen i a qui va pertànyers. Segons el llibre d’Apeo del 1847, aleshores era propietat de Josep Mata.
    Un dels atractius de Can Sidro és la font que es troba situada prop de la masia, a peu del camí que es troba sota el puig del Casalot. L’aigua d’aquesta prové d’una esquerda on contacten dues capes geològiques diferents. Aquesta aigua omple una bassa quadrada que encara conserva l’antic pedrís on s’anava, antigament, a rentar la roba. Les masies dels voltants, sobretot la de Can Sidro i els veÍns de la Coma també utilitzaven, per al seu ús, l’aigua de la font.

    Informació treta d’un article escrit per Núria Martí de la revista L’Altaveu. De Ribes.

    Mirant per internet que vist un article publicat al diari de Vilanova del 29 de juny de 2007 on parla de la Font de Can Sidro. Alguna cosa més a destacar:

    Diu: Una font que és la més font de totes. Una altra cosa a dir de la Font de Can Sidro és que és diferent a totes. Per ser de degotall s’assembla a la Font d’en Bonet de Vilanova. Diríem que es l’equivalent però la Vilanovina no té tot el que té la Font de Can Sidro. La Ribetana és la font més completa. Té molts complements, no és una font simple. Sorprén d’ella tota l’obra complemèntaria que un dia s’hi va fer, com una escala amb replà intermedi per baixar al cocó, una mina, un safareig o rentador i una canalització subterrània fins al gran tancat que protegia una horta escalonada, on, abans, s’hi veia una sortida. Tot plegat perquè cap gota és malaguanyés.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s