Quadra de Gallifa

El lloc de Gallifa és documentat el 1100, en una escriptura de donació d’Engúcia a Guillem Bernat. Al segle XIV era de la família Miralpeix i hi havia de deu a catorze focs, segons els fogatges de 1358 i de 1365-70. Segons un fogatge de 1381 hi havia deu focs, mentre que en un de 1553 la quadra tenia quatre focs. En una escriptura del segle XVI apareix esmentat Gaspar Lleó de la quadra de Gallifa. A principis del segle XVI pertanyia a Joan Boscà Almogàver, poeta renaxentista, i la seva hereva, Mariana d’Aragó Boscà es va vendre la propietat a Joan Bardají, el 1564. En un testament de l’any 1563, Barthomeu Lleó atorga terres de la quadra de Gallifa al seu fill Bartomeu. En un capbreu de l’any 1570 s’esmenta que els hereus de Joan Fuster tenien un molí a Gallifa. A finals del segle XVI apareix documentat Andreu Lleó com a pagès del mas de Gallifa. A principis del segle XVII pertanyien a la jurisdicció de Gallifa el castell de Gallifa, dels successors de Joan Bardají, mort l’any 1588, el mas Trader, el corral de l’Almirall, el molí de na Fustera, el corral d’en Cona, el corral del Tort, el mas d’en Palau, can Baró, can Prats o molí de l’Anton i can Granell. En un document de 1655 aparereixen comptabilitzats catorze cases i dos masos a la quadra de Gallifa. Al segle XVIII la quadra de Gallifa va formar un municipi, separat de Cubelles, juntament amb la quadra de Rocacrespa, que l’any 1787 tenia 186 habitants. Segons l’actual propietària, Assumpció Amat, a finals del segle XIX tres de les quatre cases eren propietat de Remigio Rosés, mentre que l’altre era de la família Alba, la qual la va vendre, l’any 1928, a Assumpció Rosés, filla i hereva de l’anterior i vídua d’Eudald Amat. Després, la totalitat de la finca va ser heretada pel seu fill Manuel Amat Rosés, pintor i escriptor vilanoví. En un document de 1920 es troba citat Can Gallifa com a despoblat sense número. El 1936, la finca va ser confiscada fins que en acabar la Guerra Civil espanyola va ser restituïda als seus propietaris. A la quadra de Gallifa hi ha l’església de Sant Pau i Santa Llúcia abans esmentada.

Quaderns científics i tècnics de restauració monumental. núm 10. Diputació de Barcelona, 1998. pàg. 82.

Una resposta a Quadra de Gallifa

  1. Retroenllaç: Gallifa (Barcelona) – La Cuadra del Garraf | Pueblos del Olvido

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s