Aquesta setmana hem anat d’excursió tot el Cicle Inicial de l’escola Santa Eulàlia de Roquetes. Els objectius eren reforçar la cohesió de grup, identificar i distingir elements naturals d’una platja, i adquirir nocions bàsiques de seguretat i prevenció a la platja.

Vam sortir pel matí cap a la Platja del Far pel camí de l’interior (1’5 Km). Allà ens esperaven tres socorristes que ens van fer un taller sobre els perills que es poden trobar a la platja (sol, meduses,…), vam acabar amb una pràctica de salvament i un simulacre. Finalment ens vam banyar.

Després de dinar vam observar i comentar quins elements naturals hi havia a la platja: closques de moluscs, la petita duna, vegetació.

De tornada a Roquetes vam fer un tram del camí de la costa (3 Km).

Per aconseguir el taller de socorristes i tenir ombra alhora de dinar cal contactar amb l’Ajuntament de Vilanova. Per si algú no ho sap, la platja està equipada amb serveis.

La valoració de la sortida és positiva.

Montse Arenós. Escola Santa Eulàlia de les Roquetes

L’AUTÒDROM DE TERRAMAR

Camuflada sobre la taula dels inventors, i potser més visible des de dalt del tren que no pas a peu pla, s’endevina una plataforma de ciment i un parell de graons coberts per esbarzers que formen el que havia estat el baixador de Terramar. El baixador, que va arribar a estar en funcionament, es troba al lloc que queda més a prop de l’autòdrom de Terramar, conegut per molts com el “circuit de Sitges”, que es troba a… Ribes.

View Larger Map

El circuit en qüestió, actualment notícia perquè –un cop més- ha aparegut un grup d’inversors disposat a convertir-lo en un parc temàtic del vehicle clàssic, ha estat durant gairebé un segle un establiment fantasma… cosa que segurament, ha contribuït a la seva conservació gairebé absoluta. L’autòdrom va ser construït en pocs mesos, i va entrar en funcionament per hostatjar el primer Gran Premi d’Espanya d’automobilisme l’any 1923 (una cursa que va contribuir a augmentar la llegenda del gran Tazio Nuvolari). Això, evidentment, converteix el Garraf en un lloc emblemàtic per la història d’aquest esport, ja que en el moment de la seva inaguració, a tot el món només hi havia dos circuits més en funcionament: el d’Indianàpolis (EUA) i el de Brooklands (Regne Unit), que es troba en un estat absolutament ruïnós –però que, a diferència d’aquí, és un nom mític per la història de l’esport britànic-. A més, és coetani també de l’autòdrom de Monza, que –amb totes les remodelacions pertinents-, encara allotja el Gran Premi d’Itàlia de Fòrmula 1. El nostre, però, i per diverses raons, va entrar el declivi gairebé el mateix any de la seva inauguració, va tenir una vida esportiva especialment curta, i va acabar a l’oblit ben aviat. De fet, molta gent se sorprén quan sent a parlar d’un autèntic circuit de curses a la nostra comarca.

La forma de l’autòdrom és la que tenien tots els circuits automobilístics de l’època: un òval sense rectes pròpiament dites -una forma de mongeta- i amb les corbes de radi menor peraltades fins a 90 graus (sí, sí, els cotxes podien arribar a quedar en posició absolutament horizontal). A la “recta” de meta hi havia un edifici de boxes que feia de graderia, els aparcaments i la zona de públic. Tot això està pràcticament intacte després de més de vuitanta anys. De fet, encara es poden veure sobre l’asfalt –de cinc polzades de gruix, segons l’estàndard de llavors- les marques de pintura de la graella de sortida, i això que la darrera cursa que s’hi va celebrar va ser cap als anys cinquanta. Digueu-me si no val la pena treure-hi el cap…

De fet, es podria proposar una altra caminada, i, a més, circular: Sitges-Terramar-Ribes (seguint la riera, és a dir, entrant per Can Coll) i tornant a Sitges. Pels aficionats a l’automobilisme, la visita a l’autòdrom és absolutament imprescindible. Ara, també s’ha de dir que fer-hi un tomb per dins ja és un pèl més complicat. Sé que per una de les últimes edicions del Rally de Sitges de cotxes antics es va adequar mínimament el traçat perquè els vehicles hi poguessin fer un tomb, i per internet corren un grapat de vídeos d’aficionats fent-hi alguna volta, però hem de recordar que es troba dins d’un terreny privat, amb alguna cadena posada expressament, i –això ho sé per experiència- uns lladrucs força amenaçadors que se senten quan t’acostes massa a la granja que hi ha dins la corba més propera a Sitges.

EL CIRCUIT DEL FOIX (DEL FOIX??)

I per acabar, voldria lligar aquest tema amb el d’un altre circuit permanent de l’esport del motor que vam tenir als nostres peus el dia de la darrera sortida del curs, fent el tomb al pantà de Foix (ja sé que no és un pantà, però sempre l’hem anomenat així). I no estic parlant de que permanentment hi hagi motos a tot gas cada cap de setmana, sinó de l’embassament mateix.

Sabíeu que a finals dels anys 80 es va estudiar seriosament la possibilitat que el pantà de Foix allotgés el primer circuit permanent de motonàutica de l’estat? Doncs sí. La Federació Catalana i el Club Nàutic Vilanova (una entitat absolutament emblemàtica en la història de la motonàutica nacional i que compta amb campions mundials i europeus) van estar estudiant la ubicació idònia del circuit. La primera idea era, naturalment, el port de Vilanova, però el seu trànsit i el fet que hi hagi veïns tan a prop va fer desestimar la idea ben aviat. La següent idea va ser l’embassament, i es van iniciar converses: les oficines, boxes, grues i molls serien a la casa que vam veure anomenada com “Can Guineu”, i es correria a la part que queda més visible des de Castellet. Naturalment, es van consultar molts aspectes, entre ells –potser primordialment i tot- el mediambiental, i fins i tot aquí hi havia veus a favor. Tot i que el soroll es considerava –òbviament- perjudicial, especialment per les aus, alguns experts van avalar la idea perquè la puntual celebració de curses i entrenaments oxigenaria les aigües de l’embassament, fet que afavoriria la vida dels animals aquàtics. En qualsevol cas, però, la idea es va desestimar. El circuit permanent de motonàutica de Catalunya ja s’ubicaria al –llavors només un projecte- Canal Olímpic de Castelldefels. Naturalment, tampoc va ser així, ja que les necessitats de dues disciplines tan diferents –en qüestió de seguretat- no ho farien mai possible.

Com veiem, doncs, dos paratges que tenim ben a prop també poden parlar una mica de la història del motor en aquest país. Ja sé que potser aquesta aportació, un pèl massa llarga, no diu massa sobre els recursos pedagògics de les sortides –de fet, em veig incapaç de superar el que heu dit molts de vosaltres-, però m’he pres aquesta llicència per donar un punt de vista una mica diferent i, per a molts, engrescador, a les sortides amb alumnes, especialment de secundària.

Hola!
Som les mestres del CEIP Santa Eulàlia. Aquestes sortides pel nostre entorn del Garraf ens han agradat molt i ens han ajudat a ampliar els nostres coneixements. Us adjuntem un seguit d’imatges significatives per a nosaltres.Desitgem que us agradi.
Tastets del territori

Com a mestres d’Educació Infantil, considerem que la proposta més adequada als nostres infants és la de la “Platja del Far” per treballar la flora i la fauna del mar. Les altres sortides creiem que són més apropiades per a cicle superior o secundària.

Trobem molt interessant el fet de recollir les fotografies de cadascuna de les sortides per poder treballar les característiques del nostre entorn amb els infants d’Infantil. Per exemple, a partir de la imatge del “Formiguer” podríem treballar la formiga, el lloc on viuen, cançons, contes, vocabulari,…

Fins l’any vinent!

Mònica Robira, Marina Boix, Montse Arenós, Núria-Diana Gandul, Dolors Espejo i Meritxell Ros

Castellet

Hola,

La sortida al parc del Foix ha estat una excursió suau i bonica. La part del camí al voltant del pantà ja la coneixia amb els seus ecosistemes aquàtics i els boscos de ribera. Però em va sorprendre la Font de l´Horta , un lloc agradable, obac i ple de vegetació amb alzines centenàries.
La meva proposta pedagògica tindria com a objectiu el castell.
-El castell com a símbol del feudalisme i el vassallatge. El procés de la Reconquesta amb la idea de repoblar terres de la Catalunya Nova, repartint terres i privilegis a les ciutats com Vilanova o Vilafranca..
-La unió del poder militar i polític , el castell , amb el poder religió , Sant Pere de Castellet , dominant les cases dels pagesos i el probable camí que passava vora el riu.
-Faria dibuixar el castell a varis grups des de diversos punts de vista i l´església.Posteriorment, a classe i entre tots , acabaríem dibuixant l´alçat, la planta , els arcs, els contraforts, les almenes, els elements gòtics i els afegits posteriors.
-Finalment amb un programa de dibuix en tres D dibuixaríem el castell en axonometria. I cada grup faria uns detalls concrets, campanar, torres, almenes etc, etc.
-Tot això ho faria amb alumnes de 1r. de Batxillerat i a l´assignatura de Dibuix Tècnic.
Adéu.

La Pleta

Hola,

La sortida de Vilanova a Sitges ja la coneixia. Em va sorprendre el contrast entre el barri de Les Roquetes i la urbanització de luxe. Jo utilitzaria l´excursió per fer un recorregut com un joc de pistes en el qual els nois de 2n d´ESO han d´anar reconeixent i dibuixant arbres,flors i edificis
Com per exemple masies ,torres, cabanes de pastor fins fer un petit quadern de dibuix de la sortida
Adéu.

Que passeu un bon estiu tasterencs/ques!!

El meu estimat Sitges!

Hola companys i companyes!!!

La sortida Vilanova – Sitges ha sigut una de les que més m’han agradat d’aquest curset.

A més de presentar-nos raconets curiosos i rutes que en tenim ben properes i que molts de nosaltres no coneixiem, vam poder gaudir d’unes vistes espectaculars.

Espero amb moltes ganes la quarta edició!

Gràcies per aquests dissabtes tan profitosos.

Montse Morales.